Les ciutats europees evitarien 43.000 morts a l’any si compliren amb les indicacions de l’OMS d’accés a espais verds, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha elaborat un rànquing que situa a Elx (Alacant) com la ciutat d’Europa amb menys mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds. La investigació també classifica a Telde (Gran Canària) i Cartagena (Múrcia) entre les cinc ciutats europees amb menys càrrega de mortalitat atribuïble a manques de verd, mentre que situa a Gijón (Astúries) com la quarta ciutat europea i la primera espanyola amb més mortalitat per la falta de zones verdes.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) situa a Elx com la ciutat europea amb menor càrrega de mortalitat atribuïble al seu major percentatge de zones verdes.

La investigació ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus i ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a quasi 43.000 morts prematures cada any si compliren amb la recomanació de l’OMS sobre proximitat residencial a espais verds.

El treball recorda que els espais verds s’associen amb beneficis per a la salut, com una menor mortalitat prematura, major esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malalties cardiovasculars, millor funció cognitiva i bebés més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO₂ i afavoreixen fer esport i la interacció social. Per això, l’OMS recomana l’accés universal a espais verds i aconsella que hi haja un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres des de cada domicili.

Partint d’aquest objectiu, un equip del ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha estimat la mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes europees. Per a calcular l’espai verd en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (*NDVI), un indicador que mesura com de verd és una àrea determinada i que considera qualsevol tipus de vegetació, des d’arbratge dels carrers a jardins en propietats privades, i s’obté a partir d’imatges de satèl·lit.

A més, van analitzar dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d’espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatius a l’any 2015. Posteriorment, usant anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i sobre la base de dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionats per meta-anàlisis publicades anteriorment, van estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitats en cas que cada ciutat complira amb la recomanació de l’OMS.

Els resultats per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats, una manca que estaria associada amb 42.968 morts, que es podrien evitar complint amb les indicacions de l’OMS i que equivalen a un 2,3% del total de la mortalitat per causes naturals. “Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals segons la ciutat”, ha subratllat la investigadora de ISGlobal i primera autora de l’estudi, Evelise Pereira. “No obstant això l’impacte és desigual no sols entre ciutats, sinó també entre les àrees d’una mateixa ciutat, la qual cosa col·loca a algunes persones en situació de desavantatge en funció del barri on visquen. Moltes vegades els espais verds no estan prop d’on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut”, ha afegit.

ISGlobal Institute for Global Health – Estudi de les mil ciutats