Les jornades sobre “Maduresa i Cohousing. Construint alternatives”, organitzades per la Universitat d’Alacant, van comptar amb una ponència del gerent de PIMESA i director del Pla ELX2030.

La jornada és una activitat que naix del Departament de Sociologia II i del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat d’Alacant amb els quals la Fundació Pilars té firmat un conveni de col·laboració i a la qual s’han sumat la Universitat de Sevilla i l’Associació Sèniors Vida Sostenible.

Les Jornades van tractar sobre la conceptualització de la vivenda col·laborativa (Cohousing i altres models), l’arquitectura saludable per al curs de la vida (maduresa i “intergeneracionalitat”) i la viabilitat de la vivenda col·laborativa.

A Elx, PIMESA ha encarregat un estudi per a determinar la viabilitat de promoure un edifici destinat a vivenda col·laborativa.

El cohousing és un estil de vida i de vivenda. Segons ecohousing.es, estem davant d’un tipus de comunitat cohesionada per la seua forma d’entendre la relació entre vida privada i vida comú. Està formada per vivendes privades i una dotació important de serveis comuns. Està planejada i gestionada pels seus residents, segons el model que ells mateixos decideixen, la qual cosa els permet definir el projecte segons les seues necessitats específiques reals.

Els residents poden definir el seu propi model de convivència per a compartir algunes o moltes de les activitats vitals. Els serveis comuns, amb un marcat caràcter sociocultural, poden incloure cuina, menjador, bugaderia, guarderia, infermeria, oficines, tallers, sala d’actes, habitacions d’invitats i viatgers, sales de jocs, gimnàs, etc.

Aquest model de convivència, conegut també com a vivenda col·laborativa, té el seu origen en els països escandinaus, on compta amb una tradició de més de tres dècades. S’ha demostrat que és una solució habitacional molt satisfactòria per a persones de la tercera edat que no volen viure en una residència sinó entre iguals (o amb persones d’altres edats), però amb la independència que els permet viure en la seua pròpia casa.

Amb l’objectiu fonamental de buscar una forma satisfactòria de continuar mantenint el seu ritme de vida, ha sorgit el model senior cohousing, un règim de comunitat autogestionat i format per vivendes independents, en el qual conviuen persones majors, i on primen les zones i serveis comuns al servei de les persones.