El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dolça. La seua creació va ser recomanada durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) de 1992 a Rio de Janeiro.

L’aigua és un dret humà per a qualsevol persona, siga qui siga i estiga on estiga. L’aigua és un dret humà sense deixar a ningú darrere.

El lema triat per a l’any 2019 per Nacions Unides és “No deixar a ningú arrere”. Es tracta d’una adaptació de la promesa central de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible que, a través de l’Objectiu de Desenvolupament 6 (ODS 6), ha de garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tots.

Amb aquest lema es fa referència al dret humà d’accés a l’aigua potable i sanejament, reconegut en 2010 per Nacions Unides, sense deixar a ningú arrere per múltiples raons (degradació del medi ambient, canvi climàtic, conflictes bèl·lics, fluxos migratoris…) fent que algunes persones resulten especialment desfavorides.

Hi ha solucions per a la millora de l’ús dels recursos hídrics.

Les solucions basades en la Naturalesa per a la gestió de l’aigua estan dissenyades per a fer front als grans reptes de la societat, com la seguretat alimentària, el canvi climàtic, la seguretat de l’aigua, la salut humana, el risc de desastres i el desenvolupament social i econòmic. D’acord amb la definició de la Unió Europea, aquest concepte fa referència a “solucions que imiten, reprodueixen o s’inspiren en processos naturals per a fer front als reptes de la societat. Aquestes solucions a més són rendibles, proporcionen alhora beneficis ambientals, socials i econòmics, i ajuden a augmentar la resiliència”. L’ús d’aquestes solucions a les ciutats per a fer front a les seues principals pressions està aconseguint un creixent auge i els seus beneficis són cada vegada més patents. Exemples de solucions per a l’augment en la captació d’aigua per a proveïment, control d’inundacions i sequeres, millora de la qualitat de l’aire o regulació de la temperatura urbana, entre altres, poden trobar-se ja en moltes ciutats i regions dins i fora d’Europa.

Dins d’aquestes solucions, s’han diferenciat una sèrie de categories en funció del focus de les actuacions que comporten:

• Enfocaments de restauració d’ecosistemes, amb exemples com la restauració ecològica, enginyeria ecològica i restauració del paisatge forestal.
• Enfocaments ecosistèmics aplicats a problemàtiques específiques, incloent l’adaptació basada en els ecosistemes, mitigació basada en els ecosistemes, serveis d’adaptació climàtica, reducció del risc de desastres basada en els ecosistemes, etc.
• Enfocaments relacionats amb la infraestructura, emfatitzant l’ús d’infraestructures naturals i infraestructures verdes (amb elements fitológicos) i blaus (amb elements hídrics).
• Enfocaments de gestió basats en els ecosistemes, incloent el maneig integrat de zones costaneres i la gestió integrada de recursos hídrics.
• Enfocaments de protecció dels ecosistemes, dirigits cap a la conservació i gestió d’àrees protegides.