Des de l’Ajuntament d’Elx es treballa intensament per a conéixer millor el fenomen de l’economia submergida al municipi, per tal de poder proposar vies d’actuació.
Al desembre de 2016, es va constituir la “Taula de Treball contra l’Economia Submergida”, formada per una àmplia representació professional, empresarial, sindical i institucional.
Instrument destacat de l’estratègia municipal per combatre l’economia submergida és l’estudi dut a terme per conéixer quina és la percepció ciutadana sobre aquest fenomen.
L’estudi “Percepció de la ciutadania d’Elx sobre l’economia submergida”, encarregat a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, s’ha realitzat sobre una mostra de 658 entrevistes.
Resumidament, aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi presentat per l’Institut Universitari d’Investigació CIO de la UMH:
Per a un 70%, la ciutadania il·licitana és responsable o molt responsable en el compliment de les lleis (civils i tributàries) i, per a un 78%, és responsable o molt responsable respecte al pagament d’impostos.
En contrast, quasi el 90% de la població opina que aquestes pràctiques són freqüents o molt freqüents, especialment en sectors com el calçat (moderada o molta 81,5%) , servei domèstic (moderada o molta 72,2%) , reparacions domèstiques (moderada o molta 65,8%), persones dedicades a la cura de persones ancianes i menors (moderada o molta 62,8%) i hostaleria (moderada o molta 53,6%).
Addicionalment, un 44% creu que l’economia submergida s’ha incrementat des de l’inici de l’última crisi econòmica.
El 82,4% de la ciutadania il·licitana tolera i viu amb normalitat l’existència d’economia submergida al municipi.
El col·lectiu apuntat com el més beneficiat per l’economia submergida és l’empresarial, opinió recolzada per un 53,5%, enfront d’un 3% que destaca les persones treballadores com les més beneficiades, i un 13,7% que dóna el mateix pes a ambdós.
El grup que es percep com el més perjudicat per l’economia submergida és el de les persones que percebran una pensió en el futur. Li segueix en importància el de les empreses que treballen legalment i pateixen competència deslleial.
Un 88% reconeix que treballar sota el “paraigua” de l’economia submergida reporta desavantatges.
Quant als col·lectius a sancionar per aquestes pràctiques, el prioritari seria el de l’empresariat del sector de la construcció que demana un pagament en negre al comprar una vivenda, seguit de l’empresariat que paga part del sou en negre, i del col·lectiu del règim d’autònoms (llanterners, electricistes,…) que no fa factures.
Al contrari, l’opinió no és tan clara o es decanta cap a no sancionar les persones desocupades que es dediquen a fer xicotetes reparacions, els que treballen tenint curant persones ancianes i menors i, finalment, els que treballen a casa sense donar-se d’alta en la Seguretat Social.
L’opinió de la ciutadania, curiosament, és molt alta a favor de no sancionar estudiants que fan classes particulars (80%).
El 93% de les persones enquestades creu necessari alleujar d’alguna manera els efectes de l’economia submergida. Les mesures que considera rellevants per a reduir-la són, de major a menor rellevància:
- Incrementar el nombre d’ajudes i disminuir les càrregues fiscals a les persones treballadores.
- Augmentar les càrregues fiscals a les rendes més altes.
- Augmentar el nombre d’inspeccions de Treball i d’Hisenda.
- Incrementar el nombre d’ajudes i disminuir les càrregues fiscals a empreses i als que estan afiliats al règim d’autònoms.
- Intensificar les inspeccions de Treball.