El gest “quotidià” de tirar al WC les tovalloletes humides i altres productes d’higiene personal s’ha convertit en un seriós problema ambiental, que té una solució senzilla si deixem d’utilitzar el vàter com una paperera.

Per què “una inofensiva tovalloleta” és el “monstre de les clavegueres”? Perquè les tovalloletes es fabriquen generalment amb fibres de gran resistència (cel·lulosa no teixida de fibres llargues i / o plàstics) , per tant, no es desintegren per complet (o no es desintegren en suficient temps) en l’aigua residual.

Durant el seu recorregut s’adhereixen a qualsevol corba, encreuament o obstacle en el clavegueram i allí s’uneixen per a formar masses compactes sòlides altament resistents.

Com a conseqüència de l’acumulació de tovalloletes humides en el clavegueram, s’interromp el funcionament de les instal·lacions d’arreplega, bombament i tractament de residus.

En alguns casos, l’acumulació de tovalloletes en les clavegueres pot ser la causa que les aigües residuals desborden els desaigües de les nostres cases.

El problema, lluny de solucionar-se, s’ha agreujat. D’una banda, ha augmentat la venda de tovalloletes que s’utilitzen en substitució del paper per a netejar ulleres, utensilis, cuines, etc. i, d’un altre, es comercialitzen com “d’usar i tirar pel vàter”, quan haurien de tractar-se com a residu sòlid i “tirar-se al contenidor”.

L’entitat europea EurEau també ens alerta de l’alt risc que es produïsca una evolució del comportament de la ciutadania, que li porte a considerar el WC com un lloc apropiat per a desfer-se dels seus residus.

La gestió dels problemes causats per les tovalloletes humides en les clavegueres (número i cost del manteniment i reparació de les instal·lacions) té un preu que finalment repercuteix en la factura de l’aigua.

A més, generen un altre risc per al medi ambient en època de fortes pluges, ja que es poden produir desbordaments a les estacions depuradores, donant lloc a què aquestes masses formades per tovalloletes i altres residus sòlids acaben al mar.